2a declinació

Ave discipuli!!! 

Aquesta setmana espero que vingueu descansats a classe perquè introduirem la 2a declinació a la matèria! Veureu que és una mica més complicada que la primera, perquè en aquesta declinació trobarem paraules masculines (la gran majoria), femenines (poques) i neutres. Així que, per no embolicar-vos amb la primera, us demano que la repasseu per poder començar forts.

Recordeu el que sempre us dic! Les declinacions són com les taules de multiplicar, us les heu de saber de memòria sense pensar!

I perquè tot no siguin males notícies, us deixo un vídeo youtube amb una cançó en llatí, que he trobat avui navegant pels mons d'internet, d'uns dibuixos manga anomenats Elfen Lied (veureu que està escrita i traduïda). El seu títol és Lilium, i pel que he llegit, era la cançó de l'inici del manga. M'agradaria que us anéssiu fixant amb el vocabulari i anéssiu memoritzant més mots.

Exercicis 2a declinació
Exercicis 2a declinació online 
Exercicis 2a declinació II 
Exercicis 2a declinació III 

2a declinació from Sílvia Montals
 

Història de Roma

Com que la setmana passada vam estudiar la fundació mitològica de Roma, en aquesta estudiarem la història de Roma pròpiament dita. Com observareu, la història de Roma es divideix en 3 etapes:

• MONARQUIA: 753 aC -509 aC
• REPÚBLICA: 509 aC -27 dC
• IMPERI: 27 dC -476 dC

Per tant, ens endisarem, breument als moments i personatges més representatius d'aquestes 3 etapes.

La història de Roma (monarquia, república i imperi)

EVOLUCIÓ POLÍTICA DE ROMA

EXPANSIÓ DE ROMA

Còmics mitològics

MITE DEL MINOTAURE (Alguer i Arnau)

MITE DEL MINOTAURE (Oriol)



MITE DE LA GUERRA DE TROIA (Joan i Aleix)



MITE DE LES 4 ESTACIONS (Nàdia i Juliana)




MITE D'HERACLES (Núria)




MITE DE RÒMUL I REM (Marta i Laia)




MITE DE MEDUSA (Paula i Gemma)

Origen de Roma: Ròmul i Rem

Avui a classe, començarem a treballar els orígens de la ciutat que avui coneixem com a Roma. Tradicionalment la ciutat no es deia Roma. Roma, tal com la coneixem avui en dia va ser construïda en el territori d'Alba Longa. Aquest lloc el va fundar Enees, un troià que va aconseguir escapar de la terrible Guerra de Troia abans que fos destruïda i saquejada pels grecs.

L'origen de Roma és relatat per Virgili (escriptor romà) al seu llibre l'Eneida. Aquest llibre narra des de la fugida de Troia del protagonista Enees, fins arribar a la terribles batalles que ha de vèncer perquè la missió que li han encomenat els déus: fundar una gran ciutat, es pugui dur a terme.

Teoria La fundació de Roma (mitològica)

Pàgina web sobre el viatge d'Ennes (de Troia a Roma): 

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/aeneis.html

En aquesta il·lustració teniu l'arbre geneològic d'Enees

Animació sobre la història de Roma.

Arbre geneològic d'Enees. Extret de: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/aeneis.htm

LLATINISMES I

Avui us deixo una primera mostra de LLATINISMES que trobem a la Llengua Catalana. Un llatinisme és una paraula o una expressió llatina que s'utilitza en una altra llengua, sobretot en contextos cultes o científics.

IN FRAGANTI: En el moment precís de fer una acció.

IPSO FACTO: Immediatament.

A PRIORI: amb anterioritat.

A POSTERIORI: amb posterioritat.

IN ALBIS: "en blanc". Quedar-se en blanc.

VOX POPULI: "veu del poble". Cosa coneguda o dita per tothom.

HONORIS CAUSA: Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic a títol d'honor, per la fama o els mèrits que acredita. 

ALTER EGO: Un segon jo, un altre jo.

IN MEMORIAM: En memòria, en record.

IN EXTREMIS: En l'últim moment.

IN SITU: En el lloc, en el terreny. 

INTER NOS: Entre nosaltres

EXERCICI OBLIGATORI 

Vull que em feu oracions en català on pugueu utilitzar cadascun d'aquests llatinismes (12 llatinismes significa 12 oracions). DOSSIER.

L'origen dels dies de la setmana

Avui dedicarem una entrada als dies de la setmana en llatí. Els dies, en aquesta llengua, estan formats per 2 termes: el propi dia + la persona a qui va dedicada.

DIES LUNAE ---> Dilluns (dia de la Lluna). Dida dedicat a la Lluna

DIES MARTIS ---> Dimarts (dia de Mart). Mart era el déu de la guerra.

DIES MERCURI ---> Dimecres (dia de Mercuri). Mercuri era el déu missatger.

DIES IOVIS ---> Dijous (dia de Júpiter). Júpiter era el déu dels déus, també déu del cel i els fenòmens atmosfèrics.

DIES VENERIS ---> Divendres (dia de Venus). Venus era la deessa de l'amor i la bellesa.

DIES SATURNI ---> Dissabte (dia de Saturn). Saturn era el pare de Júpiter.

DIES DOMINICUS (o DIES SOLIS) ---> Diumenge (dia del senyor). En honor al 7è dia de la creació, en el qual Déu va descansar.

Per què creieu que hi ha 7 dies de la setmana en comptes de 5 o 10? Bàsicament, en tenim 7 perquè el número 7 és considerat un nombre màgic en les cultures antigues. És probable que l'explicació vingui perquè, anteriorment, només es veien 7 cossos celests en el cel (la Lluna, el Sol i 5 planetes). Aquests cossos visibles són el nom dels dies de la setmana. També són els noms d'alguns déus del panteó romà.

A continuació, teniu un vídeo on se us explica d'una manera una mica més àmplia aquest fenomen. També se'l compara amb altres llengües europees. La seva durada és de 4 minuts. Us animo a veure'l!

EXERCICI

Fixeu-vos que tenim moltes tradicions, objectes, pel·lícules en què el nombre 7 té un paper destacat. Esmenteu-ne alguns: (n'arribareu a trobar moltíssims si hi penseu).

Per exemple,

Les 7 meravelles del món

Els 7 pecats capitals