Després d'estudiar els adjectius de 3 terminacions i d'aprendre a concordar noms i adjectius, toca començar a aprendre l'imperfet de l'indicatiu en llatí.
Aquest temps verbal en llatí es caracteritza per un sufix -ba- que precedeix les desinències. És un temps verbal fàcil de reconèixer perquè s'assembla molt a l'imperfet del català dels verbs de la 1a conjugació: cantava, cantaves... El sufix -ba- llatí és el que ha esdevingut -va- en català.
| LAUDO (1) | MONEO (2) | REGO (3) | AUDIO (4) |
| LAUD-A-BA-M | MON-E-BA-M | REG-E-BA-M | AUDI-E-BA-M |
| LAUD-A-BA-S | MON-E-BA-S | REG-E-BA-S | AUDI-E-BA-S |
| LAUD-A-BA-T | MON-E-BA-T | REG-E-BA-T | AUDI-E-BA-T |
| LAUD-A-BA-MUS | MON-E-BA-MUS | REG-E-BA-MUS | AUDI-E-BA-MUS |
| LAUD-A-BA-TIS | MON-E-BA-TIS | REG-E-BA-TIS | AUDI-E-BA-TIS |
| LAUD-A-BA-NT | MON-E-BA-NT | REG-E-BA-NT | AUDI-E-BA-NT |
Ara bé, tal com vam dir a l'entrada del present d'indicatiu, el verb ser/estar sum, no segueix el paradigma establert, ja que és un verb irregular. La seva conjugació serà la següent:
Com podeu comprovar, també té una gran semblança a la conjugació en català.
EXERCICIS ONLINE:
No hay comentarios:
Publicar un comentario